“Quin és el futur del comerç local a Tàrrega?”

El passat diumenge 28 de novembre la secció de Pensament Crític de La Soll vam organitzar el debat «Quin és el futur del comerç local a Tàrrega?» amb la participació dels últims regidors de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Núria Robert i Carles Pascual; el representant de Foment Tàrrega, Marc Roselló; i els joves emprenedors locals, Estel Oriola i Joan Ferrer.

El debat va arribar en un moment transcendental pels comerços locals amb un gran moment de transformació a causa de per la digitalització, l’esclat de grans plataformes com Amazon o la pèrdua de tradició comercial familiar que s’ha viscut en els últims anys. Les dades són clares: en els últims 5 anys s’ha passat de 336 comerços a 287, un descens del 14,5%, i sembla que la tendència seguirà anant a la baixa a causa dels efectes que està generant la crisi per la pandèmia de la Covid.

Especialització + Factor social

A partir d’aquí, quin ha de ser el camí a seguir? Les intervencions optimistes que van fer dos joves emprenedors com Estel Oriola i Joan Ferrer poden marcar les noves tendències. D’una banda, la recerca de l’especialització i oferir el màxim de coneixements al client sobre els productes o serveis que ofereixi el comerç. Com va explicar Ferrer, propietari de la verduleria i fruiteria de proximitat La Temporada amb el seu soci Ramon Burgès, cal fer un estudi previ, saber les necessitats i oferir quelcom que sigui diferencial respecte comprar-ho en grans cadenes o per Internet. Remarcant que cada euro que es deixa al petit comerç, retorna a la població, l’economia de proximitat que a tots ens beneficia.

L’altre aspecte a seguir si algú vol emprendre un comerç local és reforçar el factor social, com deia Estel Oriola. Estar al costat de la gent, escoltar-los i ser conscients que no només tenen una feina comercial, sinó que també moltes vegades ajuden a fer cohesió de la societat i ajudant en altres aspectes que s’escapen de la pura venda de productes. Aquest punt també ha d’anar acompanyat de teixir complicitats amb els comerços de la vora per crear una autèntica família comercial. En aquest sentit, també es va reconèixer que cal fer autocrítica des dels comerciants, ja que a vegades no s’acaben d’implicar del tot en les iniciatives que tant l’administració com l’agrupació de comerços realitzen i que cal pensar més en el bé comú i no només en l’individual.

El rol de l’administració

Finalment, tant Núria Robert com Carles Pascual van explicar que des de l’Ajuntament s’han seguit moltes polítiques per fomentar el comerç local i s’hi han destinat grans pressupostos, però van argumentar que, a vegades, la resposta del comerciant és inexistent. Mails ignorats, reunions amb una escassa participació o manca d’interès pels estudis realitzats van ser alguns dels problemes que s’han topat com a representants de l’administració. En aquest aspecte, algun dels joves comerciants va comentar que ells tampoc s’havien sentit al·ludits i que s’havien sentit sols a l’hora de començar un projecte. Una de les propostes va ser intentar buscar noves maneres de comunicar-se i trobar nous models que siguin positius per totes les bandes.

Cohesió entre tots els estaments

Per la seva banda, Marc Roselló, representant de Foment Tàrrega, va voler posar en valor el potencial comercial d’una ciutat com Tàrrega i va remarcar que cal ser conscients del que tenim. Així, va explicar alguns exemples de productes que es poden comprar a la botiga més barats que Internet, evitant així costos i despeses energètiques pel transport. «Tria proximitat» és el lema que ha escollit Foment Tàrrega per fer una nova campanya de promoció dels comerços locals i creu que aquest ha de ser el model a seguir. A més, també va admetre que la societat també evoluciona i cal adaptar-se a les necessitats de les noves generacions, fet que des de Foment Tàrrega s’intenta fer a través de campanyes i promocions a les xarxes socials, un altre aspecte que ha revolucionat el món comercial i que cal seguir actualitzat.

Tanmateix, Roselló va voler demanar també una política conjunta comercial entre totes les bandes per remar tots en el mateix sentit. Els comerciants senten que des de l’administració es posen moltes traves burocràtiques i que això desanima a poder obrir nous locals, a banda també del preu elevat d’alguns lloguers o el cost administratiu abans d’arrencar un establiment que dificulta l’emprenedoria. Trobar punts en comú, acordar estratègies i facilitat els processos pot ser la recepta per intentar superar-ho.

En qualsevol cas, el que va quedar clar en el debat de diumenge és la voluntat de totes les parts de tirar endavant el model comercial targarí basat en les botigues de proximitat especialitzades i amb un factor social que ajudin a donar vida a la ciutat. Sense botigues, el carrer perd el sentit. Veient les bones opinions i voluntats que es van sentir, el pas següent potser seria assentar-se en una taula i començar a treballar per crear una estratègia conjunta desvinculada dels mandats polítics. La vida no s’atura. I el comerç, menys.

Des de La Soll seguirem organitzant aquesta mena de debats per debatre models de ciutat i aspectes que ens afectin en tots els termes. Fa uns mesos vam fer un debat sobre model cultural, ara ha tocat el comerç, quin serà el pròxim? Si t’uneixes a l’entitat i vols formar part del Pensament Crític, remourem idees!