Aquest diumenge 12 de febrer la secció de Pensament Crític de La Soll va celebrar un nou debat sobre model de ciutat i el tema escollit va ser la participació ciutadana. Enguany es compleixen 30 anys del primer reglament aprovat per l’Ajuntament de Tàrrega en aquesta qüestió i es va poder comptar amb una taula rodona amb els 4 regidors que han impulsat les normatives a la nostra ciutat: Florentí Sans amb CiU (1993), Mercè Agustí amb AIPN-PSC (2008), Gabriel Lacambra amb CiU (2016) i Carlos Vílchez amb CUP (2023).
L’evolució de 30 anys de reglaments
En 30 anys ha evolucionat molt el terme de participació ciutadana i així es va poder comprovar en les explicacions de cada regidor. En un primer moment, l’any 1993, la situació estava en una fase molt prematura, com va explicar Florentí Sans: «Veníem de la dictadura, sorgien les primeres associacions i tot estava poc regulat. Nosaltres ens vam centrar en aquesta feina i també en donar representativitat a les associacions de barris i als pobles agregats, que en aquell moment eren molt potents. Vam preparar el primer reglament, que va ser aprovat per unanimitat, i tenia l’objectiu de donar més veu a aquestes associacions. Tot i això, també tenia aspectes destacats que després s’han incomplert com, per exemple, que hi hagués representació ciutadana als plens i es pogués expressar la seva opinió.»
Al 2008, amb Mercè Agustí al capdavant de la regidoria, es va tornar a fer un pas endavant. «Hi vam centrar molts esforços i vam posar-hi molta voluntat, encara que no vam acabar d’aconseguir tots els objectius. En aquell moment, veiem que la participació ciutadana es limitava a un sol representant del veïnat de Tàrrega que posava molts pals a les rodes. Ho vam voler canviar per ampliar la base i vam centrar en nou model en la creació de districtes i amb uns nous òrgans de participació per poder canalitzar les aportacions de la ciutadania. Vam tenir molta ambició, però no va acabar de funcionar com teníem pensat i va ser poc efectiu.»
Gabriel Lacambra va promoure un nou reglament des de la regidoria l’any 2016, però no va acabar de prosperar i no es va arribar a acabar de presentar: «Teníem comprovat que el concepte de districtes per una ciutat com Tàrrega no encaixava i no tenia aplicació pràctica. A més, es generaven algunes pugnes pel poder a les assemblees i els seus representants, cosa que en dificultava l’execució. Crec que la clau d’aquestes normatives és trobar un equilibri entre totes les parts i ampliar la participació a votar només cada 4 anys. Però cal reconèixer que és molt complicat poder fer una proposta operativa. Al final, no ho vam poder tirar endavant.»
Finalment, l’actual regidor, Carlos Vílchez, va explicar que en les pròximes setmanes o mesos es presentarà el nou reglament. «S’ha intentat que sigui de màxim consens i que tingui la voluntat d’informar, escoltar i permetre decidir a tota la ciutadania. Volem posar èmfasi en els processos participatius i aconseguir una màxima representativitat de tots els col·lectius i entitats de Tàrrega.» A efectes pràctics, Vílchez no va voler revelar cap detall perquè encara s’ha presentar a l’oposició i, posteriorment, a la ciutadania.
La voluntat política
En la segona part del debat es va avaluar el funcionament actual de la participació a Tàrrega. En les darreres votacions dels pressupostos de participació hi va participar un 9,5% del cens, uns números «baixos» per la majoria de la taula, però que són superiors o similars als d’altres poblacions.
Però si una cosa va quedar clara durant el debat és que, malgrat hi hagi molts reglaments i normatives, al final tot és una qüestió de voluntat política i de creure en la participació ciutadana. Florentí Sans es mostrava contundent: «Jo crec que hi ha una gran sensació de desencís entre la ciutadana. Molta gent no participa en aquests processos perquè pensa ‘Al final, l’ajuntament farà el que voldrà’. Cal treballar per canviar aquesta concepció i s’hi ha de creure. Per exemple, amb el tema dels molls de la via, hi va haver una gran oportunitat per celebrar una consulta popular i no es va fer res.»
Per Lacambra «fan falta més recursos i personal per poder augmentar la participació. No crec que sigui una qüestió de por d’escoltar la ciutadania, crec que no es troba la capacitat per generar debat i poder-ho canalitzar d’una forma àgil i pràctica.» En aquest sentit, Vílchez també apuntava a «la possibilitat de tenir un tècnic de l’Ajuntament dedicat només a la participació ciutadana, però hauria de ser transversal i que afecti a totes les regidories. La participació ha de ser intrínseca de totes les decisions i perquè això passi fa falta la voluntat de totes les parts.» Per la seva banda, Agustí creu que «cal centrar-se en els processos participatius. A Tàrrega tenim diferents òrgans i consells que vetllen per treballar de la mà de les associacions i són efectius. A Tàrrega hi ha molta participació d’entitats i funcionen molt bé.»
Propostes de futur
En la part final del debat, el públic assistent va poder intervenir i es va destacar «la frustració que genera que no hi hagi una participació ciutadana real. Per exemple, en el cas de la reforma de la Plaça Major, es va fer un procés des d’Agenta molt enriquidor i l’Ajuntament no li va fer cap cas. Cal escoltar i crear experiències d’èxit perquè la gent s’ho cregui.» A més, també es va lamentar que «el partidisme pot generar problemes i al final s’ha reduït el debat a la mínima expressió.» La manca d’informació també va ser considerat un tema cabdal. «Cal que tothom tingui el màxim d’informació per poder prendre decisions i s’han de transmetre d’una manera planera i transparent per la ciutadania.»
Finalitzat el debat, la gran conclusió és que malgrat que Tàrrega acumuli 30 anys de participació ciutadana encara estem a les beceroles de poder aconseguir una representativitat de la ciutadania plena, transparent i transversal. Votar 4 anys o decidir un part molt petita del pressupost d’inversions de l’Ajuntament són uns actius insuficients per la Tàrrega del 2023 i cal continuar dedicant esforços, però sobretot voluntat, per creure realment que la ciutadania també pot participar i prendre decisions en la gestió i el model de ciutat.
lasoll.wordpress.com 