Crida a un pacte per garantir el model associatiu targarí

La secció de Pensament Crític de La Soll va organitzar aquest diumenge 10 d’abril la taula rodona «Les entitats targarines. Passat el covid, ara què?» amb la participació de diferents representants de les associacions locals. La xerrada es va estructurar en 3 grans blocs que van servir per avaluar la situació actual i quines mesures es poden prendre per garantir la tasca que el teixit associatiu sempre ha tingut a la ciutat. La conclusió final es va traslladar amb la proposta d’acordar un pacte entre entitats i administracions que vagi més enllà de colors polítics i que serveixi per assegurar un model que és transversal, que ha ajudat a cohesionar la ciutat i que és motiu d’orgull de tota la població.

La frenada del Covid i els problemes burocràtics amb l’Ajuntament

La pandèmia per la Covid ha provocat un fre en les activitats i les dinàmiques internes de les associacions. El confinament, les restriccions dels actes públics i els problemes per organitzar les activitats tal com es feien abans han impedit el funcionament habitual que tenien les entitats i han afectat les dinàmiques per captar gent, renovar juntes o tenir un contacte freqüent. «La covid ens ha desmobilitzat, però tampoc és l’excusa perquè abans de la pandèmia ja es començava a notar un cert desgast dins les entitats. I gran part d’aquest desgast ve per la professionalització que ens han obligat a dur a terme des de les administracions», afirmava Marc Calderó de Paupaterres.

Una de les grans crítiques, que va ser constant durant tot el debat, va ser la burocratització de totes les gestions per part de l’Ajuntament de Tàrrega en els últims 10 anys. «Hem passat a ser l’Ajuntament del PDF», va afirmar Calderó. En aquest sentit, Maite Caus, del CEACA i Agrat Tàrrega, va reconèixer que «cansa molt haver de fer tantes feines tècniques» i reclamava que «des de l’Ajuntament ens haurien de posar més facilitats». Haver d’omplir instàncies, justificar amb molts documents totes les subvencions o les darreres inspeccions fiscals a les entitats són els esculls que s’estan trobant les associacions i que comporten molts problemes en el dia a dia.

En aquest sentit, Maitxe González, presidenta del Club Natació Tàrrega, explicava el seu cas: «Jo em vaig posar a la junta del Club Natació perquè hi tinc els meus fills i ho feia per ajudar. Però una vegada a dins, descobreixes que és un món ple de problemes i moltes coses tècniques. Gairebé has de ser advocada, economista i mil coses més per poder tirar-ho endavant. Caldrien més facilitats.»

L’autocrítica i els problemes de relleu de les entitats

Una de les dificultats que estan tenint la majoria d’associacions és tenir un relleu dels seus membres i, en aquest sentit, Jaume Vilalta, d’Associació Agrat i Agenta, va reconèixer que «últimament hi ha poca motivació. Crec que cal enredar més gent i per això fa falta promocionar el divertimento, que la gent s’ho passi bé. A l’Agrat vam muntar moltes activitats gràcies a que t’ho anaves a passar bé i feies coses. Això s’està perdent.»

Un dels clubs que més està patint la manca de relleu és la Unió Esportiva Tàrrega, on Gerard Caro s’ha vist obligat a allargar una temporada més el seu mandat perquè ningú s’ha presentat per encapçalar la junta directiva del club: «Falta sentiment de pertinença i ara la gent està molt còmoda a casa. En el cas del futbol, per exemple, ens ha fet mal que per televisió puguis passar-te tot el dia mirant partits a la TV i la gent ja no ve al camp. Hem de treballar per revertir aquesta situació i no perdre entitats històriques.»

Reptes de futur i possibilitats de tirar endavant

El darrer bloc va començar amb la intervenció de Joan Ribó, president de la BAT, que veia «gris» el futur de les entitats. «A nosaltres ens costa molt entrar gent jove a la junta. Quan ho proposes, ja comencen a dir ‘Ui, ui, ui’ i hi ha una mica de por per les responsabilitats que suposa. El tema d’haver de fer tantes tasques tècniques és molt farragós i nosaltres fa 3 anys vam decidir contractar una gestoria perquè és una feina immensa.»

Un dels motius per l’esperança va ser l’exemple d’Elisabet Talavera, que amb 48 anys s’ha convertit en la primera presidenta d’una entitat centenària com l’Ateneu de Tàrrega. «Jo veig el futur una mica més clar. Crec que és molt importat generar cohesió dins les juntes, ser un grup d’amics i així és més fàcil poder tirar endavant.»

Per la seva banda, Lluís Nadal, de La Soll, va admetre que «la mandra no suma i sempre hem dit que s’està molt bé al sofà, però hem de lluitar contra això. Des de les entitats, cal continuar menjant orelles i pensant accions per poder atreure més gent. Però també cal que tot això vagi acompanyat d’una voluntat política des de l’Ajuntament per trobar solucions als problemes que hi ha i que avui s’han evidenciat.»

Berta Anglí i Maria Martínez, d’Agrat, també van dir que «potser s’han de fer les coses diferents de com les fèiem fins ara. A l’Agrat organitzàvem moltes activitats i, ara, potser els joves volen unes altres coses. Hem de fer aquest esforç, però som optimistes i nosaltres ens hem organitzat amb colles per poder seguir organitzant activitats.»

El pacte per garantir el model associatiu targarí

La part final del debat va comptar amb la participació de diferents membres d’entitats que estaven entre el públic i que van continuar exposant els problemes actuals que tenen. «Estem tocadets», «el Covid no ha ajudat», «no tenim Masia» o «ens sentim sols» van ser algunes de les veus escoltades. A més, també van participar diferents regidors del consistori targarí com Silveri Caro, Carlos Vílchez, Rosa Maria Perelló i Marta Torre que també van admetre alguns errors que s’havien comès des de les administracions i van entomar el guant per trobar solucions.

En aquest sentit, Lluís Nadal va fer la crida a «crear un pacte per garantir el model associatiu targarí que vagi més enllà dels mandats polítics de 4 anys. Tots tenim clars les virtuts que comporten les associacions i els problemes que estem tenint. No volem cap catifa vermella, però sí facilitats, solucions i bona comunicació.» Així, es va acordar començar a treballar per aquest pacte en els pròxims mesos que serveixi com una base amb totes les parts i que sigui pràctic i efectiu per poder seguir fent que a Tàrrega passin coses.

“Quin és el futur del comerç local a Tàrrega?”

El passat diumenge 28 de novembre la secció de Pensament Crític de La Soll vam organitzar el debat «Quin és el futur del comerç local a Tàrrega?» amb la participació dels últims regidors de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Núria Robert i Carles Pascual; el representant de Foment Tàrrega, Marc Roselló; i els joves emprenedors locals, Estel Oriola i Joan Ferrer.

El debat va arribar en un moment transcendental pels comerços locals amb un gran moment de transformació a causa de per la digitalització, l’esclat de grans plataformes com Amazon o la pèrdua de tradició comercial familiar que s’ha viscut en els últims anys. Les dades són clares: en els últims 5 anys s’ha passat de 336 comerços a 287, un descens del 14,5%, i sembla que la tendència seguirà anant a la baixa a causa dels efectes que està generant la crisi per la pandèmia de la Covid.

Especialització + Factor social

A partir d’aquí, quin ha de ser el camí a seguir? Les intervencions optimistes que van fer dos joves emprenedors com Estel Oriola i Joan Ferrer poden marcar les noves tendències. D’una banda, la recerca de l’especialització i oferir el màxim de coneixements al client sobre els productes o serveis que ofereixi el comerç. Com va explicar Ferrer, propietari de la verduleria i fruiteria de proximitat La Temporada amb el seu soci Ramon Burgès, cal fer un estudi previ, saber les necessitats i oferir quelcom que sigui diferencial respecte comprar-ho en grans cadenes o per Internet. Remarcant que cada euro que es deixa al petit comerç, retorna a la població, l’economia de proximitat que a tots ens beneficia.

L’altre aspecte a seguir si algú vol emprendre un comerç local és reforçar el factor social, com deia Estel Oriola. Estar al costat de la gent, escoltar-los i ser conscients que no només tenen una feina comercial, sinó que també moltes vegades ajuden a fer cohesió de la societat i ajudant en altres aspectes que s’escapen de la pura venda de productes. Aquest punt també ha d’anar acompanyat de teixir complicitats amb els comerços de la vora per crear una autèntica família comercial. En aquest sentit, també es va reconèixer que cal fer autocrítica des dels comerciants, ja que a vegades no s’acaben d’implicar del tot en les iniciatives que tant l’administració com l’agrupació de comerços realitzen i que cal pensar més en el bé comú i no només en l’individual.

El rol de l’administració

Finalment, tant Núria Robert com Carles Pascual van explicar que des de l’Ajuntament s’han seguit moltes polítiques per fomentar el comerç local i s’hi han destinat grans pressupostos, però van argumentar que, a vegades, la resposta del comerciant és inexistent. Mails ignorats, reunions amb una escassa participació o manca d’interès pels estudis realitzats van ser alguns dels problemes que s’han topat com a representants de l’administració. En aquest aspecte, algun dels joves comerciants va comentar que ells tampoc s’havien sentit al·ludits i que s’havien sentit sols a l’hora de començar un projecte. Una de les propostes va ser intentar buscar noves maneres de comunicar-se i trobar nous models que siguin positius per totes les bandes.

Cohesió entre tots els estaments

Per la seva banda, Marc Roselló, representant de Foment Tàrrega, va voler posar en valor el potencial comercial d’una ciutat com Tàrrega i va remarcar que cal ser conscients del que tenim. Així, va explicar alguns exemples de productes que es poden comprar a la botiga més barats que Internet, evitant així costos i despeses energètiques pel transport. «Tria proximitat» és el lema que ha escollit Foment Tàrrega per fer una nova campanya de promoció dels comerços locals i creu que aquest ha de ser el model a seguir. A més, també va admetre que la societat també evoluciona i cal adaptar-se a les necessitats de les noves generacions, fet que des de Foment Tàrrega s’intenta fer a través de campanyes i promocions a les xarxes socials, un altre aspecte que ha revolucionat el món comercial i que cal seguir actualitzat.

Tanmateix, Roselló va voler demanar també una política conjunta comercial entre totes les bandes per remar tots en el mateix sentit. Els comerciants senten que des de l’administració es posen moltes traves burocràtiques i que això desanima a poder obrir nous locals, a banda també del preu elevat d’alguns lloguers o el cost administratiu abans d’arrencar un establiment que dificulta l’emprenedoria. Trobar punts en comú, acordar estratègies i facilitat els processos pot ser la recepta per intentar superar-ho.

En qualsevol cas, el que va quedar clar en el debat de diumenge és la voluntat de totes les parts de tirar endavant el model comercial targarí basat en les botigues de proximitat especialitzades i amb un factor social que ajudin a donar vida a la ciutat. Sense botigues, el carrer perd el sentit. Veient les bones opinions i voluntats que es van sentir, el pas següent potser seria assentar-se en una taula i començar a treballar per crear una estratègia conjunta desvinculada dels mandats polítics. La vida no s’atura. I el comerç, menys.

Des de La Soll seguirem organitzant aquesta mena de debats per debatre models de ciutat i aspectes que ens afectin en tots els termes. Fa uns mesos vam fer un debat sobre model cultural, ara ha tocat el comerç, quin serà el pròxim? Si t’uneixes a l’entitat i vols formar part del Pensament Crític, remourem idees!

Prou impunitat a les declaracions masclistes del bisbe Novell!

En l’últim full diocesà de data 28 de febrer el Bisbe targarí Xavier Novell ha qualificat l’avortament “com un dels genocidis més grans de la història” i “com un crim abominable”.

L’avortament és un dret al nostre país des de l’any 2010. La legalització d’aquesta pràctica és fruit de l’incansable moviment feminista i la seva lluita. Acabar amb la despenalització legal, va posar fi també a la precarietat i perillositat a què s’enfrontaven les dones que volien exercir-lo de forma clandestina.

Diversos estudis confirmen que al món es realitzen més de 25 milions d’avortaments a l’any de forma no segura. És aquest fet el que cal corregir, les dones hem de poder decidir sobre el nostre propi cos de forma segura i sense posar la nostra vida en perill. Aquestes declaracions l’únic que fan és criminalitzar i estigmatitzar totes les dones.

L’avortament no és ni un crim ni un genocidi. La utilització d’aquesta paraula per a qualificar-lo ens sembla una banalització total del seu significat i una pèrdua de memòria històrica, oblidant els grans genocidis que hi ha hagut al llarg del temps com l’extermini nazi, la inquisició espanyola o el genocidi armeni.

Veiem com des de l’altaveu que li proporciona la posició de Bisbe, Xavier Novell no és la primera vegada que criminalitza tot un col·lectiu per la seva manera de ser o fer, ho ha fet anteriorment amb el col·lectiu LGTBI i ja llavors vam viure una forta condemna als carrers de la ciutat i una petita condemna a les institucions.

Des de (llistat entitats que firmen) demanem una condemna explícita de les institucions de Tàrrega i els partits que les conformen. No podem continuar tolerant aquest tipus de discursos de l’odi cap a col·lectius històricament oprimits. De res serveix posar a l’abast de la ciutadania serveis i polítiques en matèria d’Igualtat si després no s’aturen aquest tipus de discursos criminalitzadors i estigmatitzadors.

No pensem tolerar el silenci altre cop de les institucions targarines davant de discursos de l’odi masclistes i LGTBIfòbics. Aquests silencis seran llegits com a còmplices d’aquestes declaracions, i per tant, com una agressió a totes les dones i persones LGTBI que veiem una vegada més com des del bisbat se’ns criminalitza i estigmatitza per la nostra simple existència.

Entitats firmants:

Dones Arrel
La Soll
Associació de Dones del Pedregal
Agrat
Rostoll
AEIG Mestre Güell Roger de Lluria
GIC Centre d’Esplai
Guixanet

INSCRIPCIONS XARXA PRODUCTES DE PROXIMITAT

L’espai autogestionat La Soll ha iniciat una campanya per elaborar un llistat cooperatiu amb els comerços targarins oberts durant el coronavirus. L’objectiu és donar visibilitat i incentivar el consum a les botigues de proximitat de la nostra ciutat.
L’entitat ha obert un formulari web obert a tots els comerciants perquè puguin indicar totes les dades que posteriorment apareixeran en un document amb tots els comerços oberts. Així, es demana nom de l’establiment, adreça, tipus de productes que ofereix, telèfon i si ofereix la possibilitat de servei a domicili. Aquest últim punt està generant molt interès, ja que molta gent no es pot desplaçar i el llistat pot ajudar a facilitar l’entrega de productes a moltes persones mitjançant comandes en línia, per telèfon o per WhatsApp. A més, el llistat es podria anar actualitzant a mesura que s’aixequin les mesures més estrictes del confinament i es puguin incorporar comerços que han hagut de tancar per l’Estat d’Alarma.
Foment Tàrrega també ha col·laborat amb la iniciativa aportant un llistat de tots els seus comerciants associats que estan obrint durant aquesta etapa de confinament ciutadà.