El passat dijous 29 de febrer, a La Soll vam acollir una interessantíssima xerrada a càrrec de l’arqueòloga Anna Colet sobre l’assalt que ha viscut el Museu Comarcal Urgell-Tàrrega i el preocupant silenci administratiu que ha envoltat l’assumpte.
Per situar-vos en context, el dimarts 20 de febrer, responsables de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya es van endur del Museu Comarcal Urgell-Tàrrega una vuitantena de restes òssies de la necròpolis medieval jueva de Roquetes corresponents a la matança al call del 1348. És la segona part d’aquest espoli patrimonial que va començar l’any 2007 amb el trasllat de 158 despulles que arqueòlegs targarins havien descobert en unes excavacions en aquella època al Maset.
Les pressions de la comunitat jueva perquè fossin enterrats al cementiri de Collserola seguint el seu ritual religiós ha passat per sobre dels interessos de la comunitat científica i la preservació del patrimoni d’una part de la història de Tàrrega.
Segons Colet, que va ser la directora de les excavacions de la necròpolis de Roquetes, es tracta d’una troballa excepcional, ja que reuneix més de 200 cadàvers d’un moment concret de la història de la nostra ciutat amb la violència documentada per les marques de tall que tenien algunes de les restes. Estudiar, documentar i comptar amb aquestes restes hauria estat una oportunitat única per a la comunitat científica i conèixer més a fons el passat de la comunitat jueva en l’època medieval.
Però com ja va passar el 2007, les pressions del lobby jueu han estat suficients perquè la Generalitat cedís, incomplint la pròpia normativa de conservació de restes que puguin tenir un interès excepcional, com era el cas.
Per part de l’Ajuntament de Tàrrega, la batalla patrimonial ha estat inexistent i envoltat d’un silenci administratiu preocupant. L’operació s’ha dut a terme amb total secretisme per evitar possibles protestes i l’assumpte es va fer públic a través dels mitjans de comunicació, sense donar cap explicació a la ciutadania. A dia d’avui, només la CUP ha manifestat el seu rebuig a la decisió i la resta de partits del consistori han estat còmplices amb el seu silenci.
Des de La Soll lamentem la reiterada falta de sensibilitat en assumptes de patrimoni del consistori targarí, perdent un llençol a cada bugada. Haver deixat escapar aquestes restes sense haver mogut ni un pèl és una trista notícia pels que creiem que qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. I d’això últims no n’anem sobrats…
lasoll.wordpress.com 